Un exemple de moviment exitós: La PAH
PAH: La problemàtica del habitatge, les hipoteques i els desnonaments.
Escoltem els líders de la plataforma PAH:
1.Historia
Recordem que la “Plataforma de Afectados por la Hipoteca” funciona des del 2006, aleshores amb el nom de V de Vivienda“, fins que canvia de denominació el 2008.
Un grup de professionals, a partir d’algunes experiències viscudes, realitzen un primer diagnòstic sobre la situació a Espanya tant pel que representa el sector que ja estava creixent desmesuradament, com respecte al marc legal. Es una estructura basada en lleis abusives, lluny de les normes vigents en països del nostre entorn.
Les accions de la PAH es caracteritzen per fugir del format paternalista propi de moltes entitats socials. Des del començament, treballen a partir dels propis afectats, inicialment d’origen immigrant i peons del sector de la construcció. Opten per una mobilització dels afectats orientada a la seva implicació, a la solidaritat amb als altres afectats, a les accions, reflexions i formació en grup.
Simultàniament, emprenen iniciatives legals que intenten posar en evidencia les situacions abusives creades per la banca i desenvolupades per governs que van seguint els seus suggeriments.
La PAH intenta el diàleg, ofereix solucions pactades i promou accions al carrer. Molts municipis accepten de treballar amb ells i comencen a posar en marxa solucions pactades.
Orienten les accions a resoldre les situacions de la gent, tot apoderant-los en el procés. No sembla que facin mobilització política sinó acció social, però fugint del paternalisme
2.Ingredientes bàsicos de la actuación
(los textos en cursiva son extractos del librito «PAH, SI, se puede” de Ada Colau y Adrià Alemany)
Nosaltres som els millors:
«Nosotros , la gente, los ciudadanos de a pie, las personas corrientes, no tenemos sus medios para comprar titulares. Pero tenemos una cosa que ellos no tienen . Quizá el arma más poderosa de todas. Contra el juego sucio y las cloacas del sistema, la fuerza de la razón y del corazón“
Uno de los primeros retos de la PAH es recuperar a nivel emocional a las personas.
Se trata de recuperar la autoestima perdida
Cuando una familia no puede pagar la cuota de la hipoteca…Aqui se recuerda el camino que recorren. La oficina bancaria, la familia, la Administración, los sevicios sociales..El impacto psicológico del desahucio puede producir un colapso emocional y un estrés postraumatico similar al de quien sobrevive a un accidente.
Viven el acoso de las empresas que recuperan créditos morosos. El discurso oficial que tiende a culpabilizarles. El estigma social del que no paga sus deudas. Servicios sociales burocratizados y asistencialistas
La fuerza de las Plataformas
El asistencialismo promueve la caridad. No existe interacción, sólo recepción. Se ejerce de arriba a abajo. No cede el protagonismo a los afectados. Fomenta la resignación.El afectado, recibe, si recibe.
Para la Plataforma, el afectado es reconocido como una persona, de igual a igual.. La PAH ofrece espacios de comunicación, arraigo y pertenencia.
En el proceso se conocen, aprenden, se empoderan. Adquieren responsabildades. Las emociones se conectan. Nace la solidaridad. La comunidad les devuelve la dignidad.
- Reinterpretar la realidad y reconstruir un relato.
Frente a los dogmas y mitos que propagan los representantes de la banca, élites empresariales y políticas, debemos abrir otro imaginario colectivo, otro sentido de la realidad.
Ideas fuerza: No somos mercancia en manos de políticos y banqueros. No es una crisis, es una estafa. Si se puede.
- Demandas de mínimos, propuestas constructivas, acciones de denuncia.
Frente a los casos de desesperación que llegan, la PAH propone:
hablar , persuadir , negociar
desobedecer las leyes cuando son injustas
forzar el cambio de las leyes
- La batalla del lenguaje.
Condicionar el terreno de juego
Conquistar el sentido común
Aprovechar la crisis, cuando los mitos y esquemas se
resquebrajan.
Desde una cultura pública que veia bien la especulación
inmobiliaria, hacia „la vivienda no es un negocio sino un
derecho“
- Acciones de la PAH
Recordemos que en todas las acciones, los afectados
participan.
Presión a las sucursales bancarias, ataque a la imagen corporativa,
concentraciones ante la puerta del vecino para paralizar el desahucio.
Negociaciones colectivas. Creación del parque de viviendas sociales en alquiler
Campaña de firmas para presentar la ILP
Presentación al Congreso de la ILP y rechazo de la mayoria parlamentaria
Escraches a diputados. Invitaciones a diputados a participar en asambleas semanales. Los diputados también son personas y tienen familia
Organización territorial de plataformas
Presencia en medios
Participación en comisiones municipales y regionales con las Administraciones
3.Síntesis
Si analitzem la trajectòria de la PAH en aquests últims anys, podem observar alguns trets característics:
S’anticipen a l’explosió de la crisi gracies al contacte directe que tenen amb la gent amb problemes
Fan un diagnòstic independent dels poders econòmics i polítics del moment, quan no era encara una moda parlar de la crisi. Aquesta independència de criteri pot tenir relació amb el paper que juga el factor emotiu en la relació amb els afectats. Els aspectes emocionals no proporcionen la millor solució però activen la intel·ligència per buscar-la
La relació que estableixen amb els afectats es de tu a tu. Busquen posar-se a la seva pell, son empàtics. Ofereixen una relació que millora l’autoestima.
El treball en grup es l’espai on es juga aquesta relació. Es comparteixen problemes, s’estimula l’ajut mutu per damunt de barreres culturals amb el immigrants, que eren majoria al principi. Les ajudes mútues son la base de l’acció. Aprenen de l’experiència de tots i cadascun. Assoleixen una visió holística de la situació, tot superant el propi problema individual. La relació emotiva entre els afectats es clau.
Les accions de la PAH, amb la participació dels grups, son bàsiques en la dinàmica de la plataforma. Sense aquestes accions no hi hauria credibilitat. Sense la participació, l’ elit de la PAH, economistes o advocats, es distanciaria dels afectats.
Les accions de la PAH no son guiades per la lluita pel poder Es busca solucionar els problemes, no manipular activistes. Això obre la porta a moltes col·laboracions amb les Administracions locals i fins i tot amb molts bancs. La lluita pel poder es feina dels partits.
Podem resumir aquest conjunt d’iniciatives de la PAH com un bon exemple de política exitosa perquè te molt en compte els aspectes lligats a la subjectivitat de les persones. ( (2)
Potencien en el grup d’afectats iniciatives relacionades amb les emocions ( autoestima, ajuda mútua, participació directa en les activitats…); recreen la història i donen nous elements de llenguatge . Alhora desenvolupen estratègies racionals. Sense aquest ingredient, els recursos emotius perdrien credibilitat. Si tant sols s’utilitzessin recursos emotius, estaríem en front de respostes populistes, que no tindríen credibilitat.
4. Altres reflexions
Aprofundim en el paper que juguen els factors emocionals en relació als afectats i veiem que la emoció no dona la millor solució però activa la intel·ligència per a buscar-la
Per a fer-nos càrrec del que significa l’acció de la PAH, més enllà de gestionar solucions d’habitatge per a famílies en dificultats, introduïm aquí la consideració del que passa a molts afectats: es troben “sense-sostre emotiu”.
Entenem que la gent que recorre a la PAH buscant solucions, malgrat que en un inici no tenen cap relació entre ells, comparteixen el trobar.se “sense-sostre” per les seves emocions. Això els fa especialment vulnerables en el moment actual. En un altre moment històric, potser haurien estat en un sindicat, en un partit revolucionari, en una església, o en un partit de dretes. Però aquestes organitzacions ara no els hi diuen gran cosa, mentre que abans els hi servien de parallamps emotiu.
Ara, les seves emocions no tenen sostre. La societat els hi produeix greuges, trepitja els seus sentiments i ells no tenen defenses.
En principi, la seva presencia social es nul·la, perquè els greuges els hi prenen l’autoestima i prefereixen amagar-se. Per que ara, no es limiten a reclamar protecció per a no quedar-se al carrer: diuen “no tenim els seus mitjans per a comprar titulars de premsa. Però tenim una cosa que ells no tenen. Potser es l’arma més poderosa de totes: contra el joc brut i les clavegueres del sistema, tenim la força de la raó i del cor.” Ells s’ho creuen i recuperen l’autoestima. Han fet un camí dur: la oficina bancaria que reclama el deute, les peticions d’ajut als familiars, els tràmits . Viuen la persecució dels cobradors de morosos, el discurs oficial que els culpabilitza (“aquí hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”, es deia aleshores) i l’estigma social entre veïns.
Reinterpreten la realitat i construeixen un altre relat. Així parlen a la PAH: “en front dels dogmes que propaguen els representants de la banca i les elits empresarials i polítiques, nosaltres obrim un altre imaginari col·lectiu. No som una mercaderia en mans de polítics i banquers, no es una crisi és una estafa, l’habitatge no es un negoci, es un dret…”
Recordem que això ja ho deien quan encara era cosa admesa que l’especulació amb pisos i hipoteques era una forma respectable de guanyar-se la vida.
Està clar que aquests missatges han acabat fent el seu camí i avui la banca reconeix que te un problema greu de credibilitat. La batalla del llenguatge no semblava pas tant important; es podia pensar que les famílies afectades potser tenien altres urgències Però ara es veu que el grup promotor de la PAH sabia el que es feia. Recuperava un espai social, un “sostre” per les seves emocions trepitjades i l’autoestima indispensable per a lluitar en la seva pròpia batalla.
Una cosa es clara: a la PAH, les paraules son importants; però només amb paraules, la credibilitat cau per terra. La gent ja n’ha sentit moltes de paraules. L’important es que les accions recolzen les paraules del seu missatge
Tenir en compte les emocions i gestionar-les bé resulta fonamental per explicar el canvi que proposen. Les emocions no s’aprenen ni s’argumenten. Es practiquen en el marc d’un projecte que te sentit. I les paraules en son el vehicle.
Les accions de la PAH pretenen arribar a solucions viables per a les famílies, no son guiades per la lluita pel poder tot aprofitant els problemes que te la gent. Es busca solucionar els problemes, no manipular activistes. Això obre la porta a moltes col·laboracions amb les Administracions locals i fins i tot amb molts bancs. La lluita pel poder es feina dels partit
Tanmateix podem observar una progressiva penetració de militants de partits polítics en els quadres dirigents locals de la PAH. Alguns partits, com CUP i IU, semblen haver optat per jugar un doble joc, en tant que animadors socials i com partits parlamentaris.
Caldrà observar també la possible deriva dels grups locals i del conjunt de la PAH cap a la formació de partits polítics.
En el passat, el que ha fet la força del moviment ha estat la mobilització de molta gent, que ha assolit un grau de apoderament i de cohesió social a través la solució del seu problema d’habitatge. Si es pretén mobilitzar aquesta mateixa gent com a partit polític, en la lluita pel poder, no sabem quin pot ser el resultat.
També ens preguntem que pot passar quan aquesta crisi vagi moderant-se o desapareixent. S’hauria d’intentar “ crear cultura” a partir d’aquestes experiències.
-. Ens preguntem per què la resposta dels partits de l’esquerra a aquesta situació ha s’arrossegat amb tanta inèrcia. Probablement, el propi partit formava part del “sentit comú“ que calia canviar, i que està canviant. La pregunta es si un partit d’esquerres pot funcionar de forma passiva i esperar que la cultura general vagi canviant. Observem que la trajectòria de la PAH arriba a anticipar-se a aquesta evolució. La seva intervenció ja dura des de fa prop de cinc anys. Sense detectar els temes a temps, es molt difícil jugar un paper que no sigui anar a remolc de la dreta cultural i política.
Cal conèixer les iniciatives que s’han pres respecte a aquesta qüestió, tant des dels Ajuntaments com des del Parlament
Dins del marc d’aquest treball, el cas de Terrassa, on el partit polític PSC governa a l ‘Ajuntament, actua en la política d’habitatge i entra en relació amb el grup local de la PAH, resulta molt suggestiu . Val doncs la pena estudiar aquesta experiència en curs i alhora calen respostes estratègiques des dels Ajuntaments i des de l’oposició, i una acció conjunta a tot Catalunya. Calen noves formes de política municipal que podrien esdevenir respostes ajustades a la crisi hipotecaria i , més enllà, esdevenir polítiques de desenvolupament urbà.”:
La acció del Grup Municipal del PSC a l’ Ajuntament de Terrassa ha treballa amb dos instruments organitzatius :l’Oficina d’Intermediació Hipotecaria i les comunitats de veïns.
I un diàleg constant, cas per cas , amb els afectats i amb la PAH com a organització .
Es possible que la resposta del Ajuntament de Terrassa sigui més que una reacció improvisada a una emergència social. El paper que està assumint en aquesta crisi es dibuixa com una formula amb validesa més enllà de la crisi. Tot i que col·laboren amb la PAH local, fa una doble funció d’empoderament dels afectats i de pressió social sobre els bancs propietaris dels habitatges, dona també respostes pròpies.
Pot ser que, a mida que els governs vagin prenent mesures legals adients, el paper de la PAH vagi canviant .El paper del PSC ha d’adaptar-se i anar donant respostes més integrals. També cal anticipar el desgavell que pot produir en el futur una eventual “politització” dels grups de la PAH, fet que obligaria a canviar l’actuació del partit .
Saantiago Guillen
Sant Cugat del Vallés, 28 març 2015
Documentacions consultades.
- Llibret “¡Si se puede!” . Ada Colau i Adrià Alemany.
- Article “El debate Pegida” de Isolde Charim, ( publicat en Alemanya sobre la gestió de emocions i els moviments xenofobs a Dresde. 2015)
Aquest text es un fragment del document publicat a la web Fundacio Rafael Campalans pel grup Laboratori de Sant Cugat, avui extingit.