gentcreativa

Historias de proyectos y experiencias que fomentan la innovación social, mediante emociones, cooperación y participación en un grupo.

Archivar en la categoría “Ciudadano”

Viaje al corazón de Barcelona en 25 paradas de Metro.

Hoy , viernes por  la mañana, salgo del Paseo de Gracia, Barcelona, y tomo el metro, son 25 estaciones hacia el norte, hacia Nou Barris, al límite, alli donde los nativos no suelen viajar nunca, a no ser que vivan alli, precisamente.

foto video receptes ocupat bcn

Ahora intento explicar lo que he visto y me hago un lio: entidades privadas y administraciones públicas se han puesto de acuerdo para una operación que podemos llamar Cruïlla al Punt

Porque este es el nombre del nuevo restaurante-escuela de restauración en la plaza Eucaliptus, Metro Torre Baró.

Pero hoy nos reunimos en el local del restaurante, donde han retirado las mesas y colocado una pantalla y sillas. Esta gente trabaja con videos y webs.

Entre el video y la realidad se presentan unos veinte chicos y chicas, adolescentes y jóvenes, la mayoría africanos, árabes y americanos, que nos cuentan , en un par de minutos que han hecho un curso de cocina , un curso de comunicación , un taller sobre cómo buscar trabajo, aprendizaje de trabajo en grupo, valores cívicos..Aqui podemos ver cómo una  presentan una receta en video

La verdad es que estos chicos y chicas me encantan. Hablan claro y correcto, tienen ganas de hacer cosas, de ayudar, de dar servicio de calidad. Llegaron de sus paises hace un par de años y ya son ciudadanos de Barcelona, talentos, como ahora decimos, que van a empujar , a progresar en su barrio y en su ciudad.

No puedo dejar de imaginarme a chicos y chicas nativos de nuestra ciudad en su lugar. No seria lo mismo. Ya sé, las comparaciones son odiosas. Pero aquí se adivina que los de la Cruïlla  han vivido cambios fuertes, experiencias duras. Aquí hay superación, dignidad, solidaridad. Aqui no hay victimismos ni deudas con el pasado. Dicen lo que sienten y lo notas. Quieres que salgan adelante, que entre todos salgamos adelante. Tal vez ellos traen la energia que nos falta.

Tengo ganas de ir a almorzar al restaurante Cruïlla al Punt y verlos en acción.

****

Cuando vuelvo al centro de la ciudad, al Paseo de Gracia, voy pensando en lo que he visto. He visto entidades educadoras que se ponen de acuerdo y comparten un proyecto a partir de sus propias experiencias. He visto administraciones públicas, varias , que entran en el juego respetando los saberes y valores de las entidades que están sobre el terreno. He visto jóvenes que superan barreras y que muerden con todos los dientes para arrancar el trozo de  vida que ya se están ganando.Tienen estilo. No es cualquier cosa.

Me gusta pensar que esto que he visto es parte de la respuesta que Barcelona ofrece a Europa, nuestra querida Europa, que vive dias muy difíciles, que se acerca a su gran “batalla” contra el egoísmo nacionalista y la prepotencia cultural frente a África y America

*****

Tenemos más proyectos de calidad que iremos visitando con vosotros y que reflejan este mismo espíritu. En la gran Barcelona hay mucha gente que no está haciendo ruido, que trabaja y trabaja bien.

ocupat_redes corregido

El projecte “Barcelona” de Gent Creativa

Adjuntem un document de treball de Nestor que en unes deu pàgines reuneix els ingredients més significatius del que fem a Gent Creativa sobre aquest tema. És una mica llarg, pero no hi ha palla. Molts llibres que caompreu a les llibreries no tenen tant contingut.

***

 

Barcelona, sempre Barcelona

Totes les grans ciutats tenen el mite de la seva creació, una història o llegenda que arrenca del món antic, dels deus i dels homes, de sants i màrtirs, de croades i de setges.

Atenes, Troia, Cartago, Roma, Alexandria, Bizanci… Barcelona !!Barcelona també es forneix d’un mite, fundada ni més ni menys que per Hèrcules… (1)

 

Però en el nostre relat, el que ens interessa és identificar la Barcelona del segle XXI, el mite d’aquesta ciutat avui, que assegura que malgrat crisis, conflictes, desatenció, veure’s immersa per conflictes identitaris, d’emocions i …, com un vell elefant segueix el seu camí en una inèrcia positiva i emprenedora amb vida pròpia, mes enllà dels encerts dels seus governants, de la manca d’un projecte ambiciós i integral, no sotmès als cicles electorals ni als vaivens de la política de Catalunya i d’Espanya.

 

I la gent, la societat pròpia i forastera, segueix captivada i atreta per la màgia d’aquest mite intangible

 

Nosaltres estem entossudits en escriure el nostre relat de Barcelona, sense entrar en competència amb polítics i setciències de tota mena que construeixen i divulguen amb molts més recursos allò que creuen que és i hauria de ser la ciutat.

 

Tothom s’omple la boca de paraules, Barcelona no te projecte, Barcelona necessita uns altres Jocs Olímpics o una Exposició Universal, Barcelona morirà menjada pel turisme,

 

El nostre relat de la ciutat el construirem a partir de l’esquema / teoria dels relats de GC/SG

 

  • 1) Diagnostiquem o establim un punt de la situació de la ciutat. Ara i aquí. Tot i reconèixer la importància de la història, d’on venim, del camí recorregut, ens volem centrar en el moment actual, com esta Barcelona, el paper que juga, el camí que traça, el seu rol social i territorial…

 

  • 2) Connectem amb la ciutat, amb els seus ciutadans, les seves necessitats, desitjos, emocions, somnis i utopies. La gent te iniciatives, algunes son idees que no passen del paper o l’imaginari, d’altres apostes i projectes que es posen en marxa, que fan avançar la ciutat, la gran metròpolis, el país.

 

  • 3) Proposem un camí, un objectiu, fàcil d’entendre i socialitzar, en el que tothom s’hi pugui sentir partícip i actor. En el pitjor dels cassos, tothom és company de viatge !!

 

 

Proposta de relat BCN

 (1 punt situació)

A.1) Ens trobem en un contrasentit, una dualitat decebedora, però alhora estimulant i alliçonadora. Entretant els governants i polítics que haurien de governar Catalunya i Espanya s’entretenen en mantenir la paràlisis i el conflicte, Barcelona, la capital d’aquest país, la ciutat emprenedora més enllà de lideratges i polítiques, manté el lideratge i estira del carro d’aquest país a traves del món real, de les coses tangibles, de les accions, activitats, idees, projectes, de l’economia i l’emprenedoria en tots els àmbits.

 

Barcelona, que també forma part del grup de ciutats del C40, te un recorregut propi i manté intactes els seus atractius, valors i dinàmiques, malgrat tot !!

 

Un país en el que s’ha generat un conflicte populista, identitari que ha anat radicalitzant posicions, generant fractures i divisió de la societat en dues meitats (independentistes i la resta o constitucionalistes).

 

En aquest conflicte s’ha posat de manifest el contrast entre la població urbana de les grans ciutats, més cosmopolita i plural (sobretot en el cas de Barcelona i la seva regió) i la societat d’origen rural reivindicadora d’un model més ètnic, beneficiada i culturitzada durant dècades per la política nacionalista conservadora (pujolista).

 

Així, el conjunt de Catalunya el formen a l’entorn de 7,5 milions de persones, de les quals en l’àmbit metropolità de Barcelona s’hi apleguen 4,7. No cal dir que la ciutat estricte amb 1,6 milions de ciutadans aplega i gestiona una societat de a prop del 65 % de Catalunya i amb una forta influència i referent de lideratge sobre el conjunt del país.

 

I en aquest context de situació de paràlisis institucional, la ciutat de Barcelona emergeix com una illa, com un vell elefant, imparable, amb una sèrie de punts forts propis, més enllà de les polítiques de la ciutat i dels governs autònom i central. La ciutat emergeix i atrau i funciona amb una inèrcia imparable i amb una capacitat emprenedora de la seva societat civil, que és un dels seus capitals més estimables.

 

Molts agents, institucions i persones son conscients per activa i per passiva d’aquesta inèrcia i dinàmica, i aprofiten aquest marc per continuar proposant i actuant amb iniciatives innovadores…

 

…un reguitzell de iniciatives que continuen i d’altres que s’originen de la ma de persones i d’empreses que veuen aquest potencial i que no esperen a que els vinguin a buscar o a que es creïn les condicions idònies per desenvolupar els seus projectes…

 

L’administració actual de la ciutat ha fet i esta fent una bona feina per resoldre el dia a dia, les necessitats socials de la població. Però s’ha mogut amb menys habilitat en el segment de l’activitat econòmica dels grans projectes empresarials i financers.

 

Li cal amb urgència definir un projecte d’envergadura que aglutini tantes iniciatives positives i constructives com s’estan donant, i que miri a curt, mig i llarg terme. Cal bastir un horitzó per somniar i engrescar la ciutadania i arrossegar el país !!

 

 

A.2) Tenim un mite, una llegenda, una història, un relat recent i una realitat (avui, ara i aquí !!)

Però no perdre’m el temps en històries i partirem d’allò més recent, del que ara tenim, on estem, les dinàmiques de ciutat que es produeixen, auscultarem a la gent, a la gent que no especula o que no es fa la víctima, sinó a la gent emprenedora que es mou i fa coses en tots els àmbits, petites coses o grans projectes. Gent a qui la ciutat els emociona i que hi projecten amb il·lusió els seus “projectes” i els seus somnis.

 

Una cosa tan senzilla com un lloc per viure i treballar en el que els projectes i els somnis poden ser possibles !!

 

 

A.3) En un país de 7,5 milions de persones, entre 4 i 5 milions viuen entre la ciutat, l’àrea metropolitana i la regió de Barcelona.

Allò que es produeix en aquest àmbit és el que lidera, projecta i arrossega a la resta del país. (o així m’ho sembla, o així hauria de ser !!).

Barcelona es cobejada per polítics, per tots els polítics que la volen fer seva per liderar el seu projecte, conscients que s’hi “tenen” Barcelona, tenen tot el país a la butxaca !

Barcelona, feliçment, es deixa estimar però te vida pròpia.

Quan viatgem terra endins i veiem el pa que s’hi dona a les ciutats de l’interior, pobles i viles que sumats els seus habitants amb prou feines arriben al 30 o 40 % de la població, però amb posicionaments ruralistes i carlins (?), ens alegrem del paper que juga Barcelona, universal i transversal, integrador, ric de diversitat, mirant més enllà en lloc de mirar-se al melic, agermanant-se i anant de bracet amb altres grans ciutats d’Europa i del món i reivindicant el seu protagonisme en un món / una societat cada cop més urbana.

 

A Catalunya i nogensmenys a Barcelona, quan els polítics, administració i institucions no tenen o no lideren determinades iniciatives pròpies d’una gran metròpolis emprenedora, la societat civil, associacions, promotors i líders econòmics, socials i culturals, existents o constituïts ad hoc, generen estructures i dinàmiques paral·leles per no perdre pistonada, per no quedar descavalcats del capdavant del progres i la millora de la societat.

Si ni l’Ajuntament, ni la Generalitat tenen un projecte propi o estan mancats d’idees, aquestes surten / eixint en el si de la pròpia societat. (2)

 

 

(2 Els ciutadans s’empoderen / protagonistes)

Passen coses en diferents àmbits (les peces del puzle), però no s’emmarquen en un projecte compartit de ciutat; ningú les relaciona i les cohesiona, transformant-les en un relat actual que es projecti en el futur (curt, mig i llarg terme), en un projecte engrescador de ciutat.

 

Si volem fer grans coses primer n’hem de resoldre algunes de bàsiques: que la gent pugui menjar a diari i dormir sota sostre, rebre atenció mèdica, treballar o tenir un subsidi que li permeti viure amb dignitat.

Així doncs si parlem d’agendes econòmiques, d’innovació, mediambientals o tecnològiques per posar un exemple, abans o simultàniament haurem de parlar i garantir agendes socials.

 

L’èxit, aquesta inèrcia de la ciutat, es que no esta perdent el temps en temes polítics o identitaris sense ignorar-los. La ciutat es reflex del món, és reflex d’una Babel amb totes les seves diversitats —immigrants, turistes, estudiants, investigadors i professionals, emprenedors—, la reunió de tota aquesta diversitat de procedències juntament amb els ciutadans locals genera un potencial i una riquesa que son part d’aquest èxit, d’aquesta inèrcia positiva i no planificada.

 

(3 Un camí, un objectiu, un somni…)

Així doncs, què esta passant i cap on anem.

Resulta que parlem del que parlem a nivell de iniciatives, de fòrums on es reuneixen les principals ciutats, on es debat el futur tecnològic, del rol que les grans urbs juguen i jugaran en el futur…, Barcelona ja hi és !! Però no es produeix la “xispa” / l’espurna que connecti totes aquestes presencies il·luminant un model i un projecte de ciutat engrescador i líder en l’àmbit del propi país i a Europa.

 

Una idea seria formar tallers-laboratori de caràcter transversal, on d’una manera creativa i sense límits, la gent que hi participes (diversa: treballadors, professionals qualificats, artistes de totes les disciplines, investigadors, escoles de negoci, metges, immigrants…), dissenyés i proposés un model de ciutat metropolitana, a la mida del context i realitat on Barcelona s’insereix, però incorporant aquelles iniciatives i programes que aglutinen el fòrum de ciutats capdavanteres (C40) …

 

                                                                                    **** 

 

Llistat d’esdeveniments i àmbit de procedència i de incidència:

  • Mobile World Congres
  • Primavera Sound (festival que ha convertit Barcelona en la capital mundial de la musica contemporània de qualitat, La Vanguardia 4.06.18)
  • Sónar, festival de música i arts, una referencia internacional i un identificador de la ciutat com una manifestació creativa més enllà de la música.

 

(2) Llistat de iniciatives per Barcelona:

  • Quadern Vanguardia: Idees per rellançar Barcelona (17.03.2018)
  • Barcelona Global

Barcelona Global es una asociación privada, independiente y sin ánimo de lucro, formada por 146 de las empresas, centros de investigación, emprendedores, escuelas de negocios, universidades e instituciones culturales, y más de 800 profesionales que quieren hacer de Barcelona una de las mejores ciudades del mundo para el talento y la actividad económica.

La asociación también cuenta con una red de 78 socios que viven y trabajan fuera de España, y un 20% de socios internacionales que han escogido vivir y trabajar en Barcelona.

Barcelona Global promueve y lidera proyectos para atraer talento y negocio; está comprometida con iniciativas que impulsan sus socios y les da soporte para que tengan éxito, y moviliza a sus socios para identificar retos y proyectos para la ciudad en las áreas de Emprendimiento y Competitividad, Investigación y Conocimiento, Cultura, Turismo e Impacto Social.

Modelo de ciudad: Entendemos Barcelona como una ciudad cosmopolita, inclusiva, tolerante, próspera y responsable.

Voz independiente y civil: Aspiramos a trabajar fielmente para ciudadanos dispuestos a comprometerse con una ciudad mejor, independientemente de su ideología política. Aseguramos nuestra independencia del gobierno y no recibimos apoyo financiero público.

Colaboración público-privada: Las ciudades que prosperan son aquellas en las que el gobierno y la sociedad civil están alineados. Por este motivo, creemos en las colaboraciones público-privadas como herramientas de gestión para el desarrollo de objetivos a largo plazo y de interés público.

Responsabilidad social: En Barcelona Global creemos que las ciudades progresan por el compromiso de la sociedad civil y empresas con el desarrollo sostenible.

Orientación a la acción: Procuramos transformar las ideas de nuestros socios en proyectos tangibles y sostenibles mediante nuestros esfuerzos conjuntos. Por ello, “Fem que passi / Make it happen” es nuestro lema.

Transversalidad: Barcelona tiene ante sí la oportunidad de prosperar simultáneamente en muchas áreas: desde la investigación a la cultura, pasando por el turismo o el emprendimiento y el impacto social. Es clave una acción transversal que englobe a todos los sectores de la ciudad para poder alcanzar el éxito colectivo.

 

****

Notes:

(1)    Hèrcules i la mitologia fundacional de Barcelona

Un dels llegendaris fundadors de la ciutat és el mitològic Hèrcules i la seva Barca nona, la novena barca que, segons la mitologia fundacional, va naufragar a les costes de la muntanya de Montjuïc.

Associat al Melqart fenici, el culte a Hèrcules fou de gran importància a les costes mediterrànies durant l’antiguitat i es van erigir molts temples en el seu honor. Val a dir que sembla que això d’Hèrcules és més aviat un sobrenom, un títol, com “Duce” o “Kaiser” i que a l’antiguitat, hi havia reis que adoptaven aquest títol.

De fet, molts historiadors, quan es refereixen a la fundació de Barcelona per Hèrcules, no li atribueixen a l’heroi mitològic registrat pels grecs a partir del segle VIII ANE sinó a un personatge històric del segle XVIII ANE (abans nostra era), un tal Hèrcules Libi que va venir d’Egipte.

 

Hèrcules, mitològic o no, tebà o libi, grec o egipci, sens dubte ha deixat una forta petjada a la cultura dels pobles del Mediterrani. Barcelona, per exemple, és plena de referències a Hèrcules: al costat del carrer Paradís trobem el carrer d’Hèrcules, tot i que comenta l’historiador Jeroni Pujades al 1609 que al carrer Paradís se li deia d’Hèrcules

 

No oblidem que la ruta hercúlia era en temps remots el que des dels romans és la Via Augusta. També Antoni Gaudí va dedicar una font a l’heroi al Palau Reial de Pedralbes i la concepció dels Pavellons Güell són una clara al·lusió als treballs d’Hèrcules.

 

Per arrodonir, del segle XVI es conserva una inscripció a la façana mutilada de l’Ajuntament, tocant a l’actual carrer d’Hèrcules, on s’indica Barcino ab Hercule condita, és a dir, “Barcelona, fundada per Hèrcules”. I després de les excavacions efectuades per l’arquitecte Antoni Celles al que havia estat nombrat temple d’August, el re nombrat arquitecte corregia el títol de la memòria del temple titulant el manuscrit: “El Colosal Templo de Hércules que se halla en Barcelona”.
****

 

‘If mayors ruled the world’ // Benjamin Barber, (Carles Capdevila 2004)

D’aquí la proposta d’un Parlament mundial d’alcaldes.

Un Parlament mundial d’alcaldes canviaria la democràcia. Podrien treballar amb una plataforma virtual que permetés que els alcaldes, des dels seus despatxos, es trobessin amb alcaldes de la resta del món. I que una vegada a l’any poguessin viatjar i conèixer-los per connectar-hi personalment.

Quines ciutats representen la seva idea de ciutat estat? En té una llista?

Busco ciutats que pensin en termes de regions metropolitanes. Una de les ciutats amb què hem estat treballant és Amsterdam, amb l’alcalde Eberhard van der Laan, amb qui ens hem trobat moltes vegades. Londres, evidentment. Tot i que estic intentant que les grans ciutats, com Londres, Nova York i Tòquio, no siguin les dominants, perquè sovint l’ideal són ciutats com Barcelona, Amsterdam, Hamburg i Varsòvia -amb l’alcaldessa Hanna Gronkiewicz-Waltz, que hi està molt interessada i que també va ser a Medellín-, ciutats mitjanes, no de 10 o 20 milions de persones, sinó d’1, 2 o 3 milions. Barcelona té la mida perfecta.

Coneix bé Barcelona?

Hi he estat vuit o deu vegades, i li tinc molt d’afecte. M’encanta ser aquí. Vaig tenir una reunió productiva amb Xavier Trias, gràcies a Vicent Guallart. Barcelona és el centre d’una gran nació, la catalana, però alhora és una gran ciutat multicultural -hi ha 200.000 asiàtics i 250.000 africans-, i l’alcalde ha de gestionar totes dues coses. Barcelona és una ciutat model pel que fa als reptes i les possibilitats. Tendim a pensar sempre en les grans capitals, com Caracas, Buenos Aires o Madrid, però ciutats com Barcelona, o Bilbao, o València, són interessants, representen el tipus de ciutat on la majoria de gent viu.

 

****

Smart Cityes / Informe de Barcelona Activa, 2013

Smart City (ciutat intel·ligent) és el terme que defineix el nou model de ciutat que integra iniciatives orientades a millorar la sostenibilitat mediambiental i econòmica, així com la gestió eficient dels seus serveis, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones i permetre, a llarg termini, una reducció de la despesa pública. Per fer-ho innova, per exemple, en els materials, recursos i models emprats, buscant la màxima integració i connexió entre les infraestructures i serveis de la ciutat. Per tant, utilitza de manera intensiva la tecnologia. El fet que els projectes Smart Cities afectin el desenvolupament d’infraestructures i serveis d’una ciutat, el converteix en un sector transversal que abasta activitats tant diverses com l’energia, l’aigua, el transport, l’urbanisme, la recollida de residus, l’ensenyament o la salut, a més de les TIC, entre d’altres.

 

Barcelona ocupa la vuitena posició en el rànquing europeu de ciutats intel·ligents, després de Copenhaguen, Estocolm, Amsterdam, Viena, París, Berlín i Londres3 . I la primera posició entre les ciutats espanyoles; a Barcelona la segueixen, per aquest ordre, Santander, Madrid, Màlaga i Bilbao4 .

 

Per tant, la ciutat està en una bona posició per seguir desenvolupant-se com una Smart City i s’espera que , en els propers anys, pugui generar ocupació i negoci en sectors i àmbits tant diferents com l’energia, la mobilitat, l’urbanisme, el comerç, la sanitat, l’educació, les infraestructures, la informàtica, l’electrònica, la mecànica o el medi ambient. D’altra part, Barcelona compta amb el lideratge del City Protocol Society la primera aliança de ciutats, empreses i organitzacions diverses en la qual participen 33 ciutats. A més a més, el fet que Barcelona aculli el 2013 una tercera edició del “ Smart City Expo and World Congress” que se celebrarà en el marc de la “World Sustainable Mobility Week”, coincidint amb el saló més important del vehicle elèctric i amb la quarta edició del saló internacional de la indústria ferroviària, el BcnRail, afavorirà el posicionament de la ciutat. Finalment, a nivell més global, la creixent concentració de població a les ciutats i la necessitat de gestionar-les de manera eficient i sostenible, farà que d’una manera o altra, pràcticament tots els sectors d’activitat tradicionals tinguin oportunitats de creixement i ocupació derivades del desenvolupament de projectes i models Smart City tant a nivell local i nacional, com internacional.

 

****

“La ‘smart city’ se ha centrado más en los datos que en las personas”

23/05/2018 Por Patricia R. Guevara

A medida que la tecnología penetra en las ciudades, el consultor político Antoni Gutiérrez-Rubí reclama que los habitantes la utilicen para ejercer mejor sus derechos y tener un papel más activo en la planificación de la urbe, en lugar de limitarse a generar datos

Caminar con el smartphone en el bolsillo, consultar la aplicación del ayuntamiento de nuestra ciudad y utilizar la tarjeta digital de transporte público no solo nos hace la vida más fácil como ciudadanos; también genera datos que contribuyen a mejorar la vida en la ciudad. Aunque se habla mucho sobre smart cities y lo que pueden ofrecer, aún no está tan generalizado el término smart citizen, ese ciudadano conectado que tiene un papel activo en la ciudad del futuro.

Así lo cree Antoni Gutiérrez-Rubí (Barcelona, 1960), asesor de comunicación, consultor político y autor del libro Smart CitiZens. Ciudades a escala humana, donde explica: “Pensar la ciudad sin la colaboración de sus habitantes ya no es una opción. (…) Por eso hoy podemos y debemos hablar de ciudadanía inteligente”.

 

En su libro sostiene que el siglo XXI será el siglo de las ciudades unidas, ¿qué significa esto?

Tenemos la Unión Europea y las Naciones Unidas, pero las grandes coaliciones de ciudades como la C40, que engloba a 91 metrópolis contra el cambio climático, son todavía muy débiles. Creo que el futuro de España no se puede imaginar sin una coalición de las diez principales metrópolis de nuestro país, porque sin ciudades unidas no hay posibilidades de una nueva gobernanza.

Desde que empezamos nuestro periodo constitucional, nunca un alcalde se ha sentado en un consejo de ministros, no ha habido un solo pleno en el que un alcalde de Madrid, Barcelona, Bilbao o Valencia haya ido a una sesión parlamentaria donde se hablen de los problemas de las ciudades. Me parece una locura que no haya un consejo de alcaldes. No se puede ejecutar una política pública de futuro sin contar con los alcaldes metropolitanos. Ahí es donde están los retos y las oportunidades.

¿Cómo deben ser esas ciudades del mañana?

Debemos esperar ciudades más inteligentes y también más cívicas y ciudadanas. Si tengo más tecnología, pero el derecho a la movilidad, a la cultura y a la educación no aumenta, ¿para qué la quiero? Necesitamos una tecnología que no solo haga más eficientes las operaciones actuales, sino que amplíe, potencie, proteja y estimule el desarrollo de los derechos de ciudadanía. Esta es la clave. Por eso tecnología y derechos tienen tanto que ver.

Ciudades con mayor proyección de futuro 2014 analiza un grupo de 30 grandes ciudades de todo el mundo –entre las que se encuentra Madrid– consideradas como buenos ejemplos de centros urbanos atractivos, dinámicos, llenos de oportunidades y de futuro.

El análisis, que elabora PwC desde 2007, se realiza a partir de diez grandes indicadores y 59 sub indicadores de carácter económico, social y cultural.

Una gran urbe se transforma en “ciudad de oportunidades” gracias a una combinación de múltiples factores. Sin embargo, existen tres que resultan especialmente determinantes: la educación, su preparación tecnológica y la apertura comercial, cultural y social.

 

El informe refleja que la innovación y el capital intelectual de una ciudad están directamente vinculados con el nivel educativo de sus ciudadanos y tienen un impacto directo en su capacidad para competir, para emprender y para crecer de forma sostenible. Factores como el número de bibliotecas públicas; el nivel de

alfabetización; la cualificación de sus ciudadanos en ciencias y matemáticas o el porcentaje de población con estudios superiores –junto con otros como la protección de la propiedad intelectual o el entorno emprendedor– son algunos de los que se analizan en el estudio y que encumbran a París como un ejemplo indiscutible.

 

La tecnología es otra de las variables que muchas ciudades deberán explorar en profundidad si quieren ampliar la brecha con sus competidores. Esto pasa por potenciar alguna de las seis variables incluidas en este indicador, como son: el acceso a Internet en las escuelas, la calidad de la banda ancha, la economía digital, así como el desarrollo y diseño de software y tecnología multimedia.

En los últimos años, se ha producido una revolución tecnológica en el ámbito de las ciudades con la puesta en marcha de infraestructuras inteligentes con puntos de información, que permite hacer análisis predictivos de los gustos, comportamiento y hábitos de transporte de los ciudadanos. El concepto Big Data/ Big City, aplicado a las ciudades, promete ser revolucionario y abre nuevas posibilidades en la mejora de la eficiencia en las grandes urbes en campos como la salud, el tráfico o la energía.

 

La apertura de una ciudad al resto del mundo es una variable que, como refleja nuestro estudio año tras año, tiene una correlación directa con el éxito de una ciudad y su capacidad para sobrevivir a los buenos y peores momentos (económicos, políticos o sociales). Esto implica apostar por medidas que favorezcan el turismo y el comercio, así como el intercambio de ideas, culturas y personas.

En este sentido, el estudio contempla siete variables distintas que miden, desde el número de habitaciones de hotel, el volumen de turistas internacionales y número de convenciones internacionales acogidas, hasta la puntualidad de despegue de sus vuelos, la inclusión de sus aeropuertos entre los 100 mejores del mundo y la conectividad entre el aeropuerto principal y el distrito de negocios.

 

El resto de indicadores que suman a la balanza: Junto a estas tres herramientas de futuro hay otros dos grupos de variables que las ciudades tampoco pueden pasar por alto. Son las que hacen referencia a su calidad de vida y a su competitividad económica; indicadores de su bienestar físico y social y de su influencia como centros de negocios, entre los que se incluyen: el coste y calidad de la red de transporte público, el número de hospitales y parques públicos, el índice de criminalidad, la gestión de residuos, la oferta cultural y de ocio, el crecimiento del PIB, empleos nuevos generados, la facilidad para hacer negocios, el coste de vida, el poder adquisitivo o la carga de impuestos.

Las ciudades deben apostar por configurar una red de infraestructura y transporte público robusta, un sólido tejido empresarial y hospitalario, así como mantener altos sus índices de sostenibilidad y seguridad, que las hagan sostenibles, saludables, seguras y habitables. En definitiva: ciudades atractivas con alto nivel de vida, en las que resulte deseable vivir y trabajar.

 

****

Les Canaux, Paris

Economia Social, solidaria i innovadora

La contrapartida a BCN, Barcelona Activa. Centre d’innovació social “El Far”, d’economia Social i Solidaria

 

 

Satellogic ha triat Barcelona 

L’empresa argentina de satèl·lits Satellogic ha triat Barcelona per instal·lar la seva seu europea, ubicada a l’anomenat districte 22@ ,que inaugurarà el 17 de maig que ve.

En un comunicat aquest dimecres, la companyia ha destacat que és líder en tecnologia de microsatèl·lits d’imatges d’alta resolució, i ha assenyalat que ha apostat per Barcelona pel fort atractiu i les connexions internacionals  que té i per la important concentració de talent especialitzat i multicultural que hi ha.

Marco Bressan de Satellogic ha dit:

Barcelona es una autèntica mina de talents. Hi ha tres de les cinc millors universitats d’Espanya. Ben connectada amb altres ciutats europees i no es difícil atraure gent preparada. Un lloc ideal per començar a treballar per a una empresa capdavantera.

 

ESS / L’Economia Social i Solidaria a Barcelona (Estudi del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidaria, gener 2016)

Les altres economies s’obren pas a la ciutat de Barcelona. Són fetes de gestos quotidians, de milers d’iniciatives en el treball, en el consum, en l’estalvi, en la cura de les persones i de l’entorn. Són formes de relació que posen la resolució de les necessitats personals i col·lectives en el centre de la seva activitat; i ho fan des d’un valors, i sobretot des d’unes pràctiques, que no subordinen allò social cap allò econòmic, sinó que enllacen ambdues esferes perquè les saben interdependents i ajustades a la complexitat de la vida social.

 

A Barcelona, les iniciatives socioeconòmiques segueixen lògiques basades en els valors de la cooperació,

la igualtat, l’autogestió. Conformen un àmbit propi, diferent tant del privat capitalista com del públic estatal, esdevenint, com diria Jordi Garcia Jané, “la dimensió econòmica de l’esfera pública no estatal”.

Són expressió cooperativa, associativa, mutualista i comunitària de l’activitat socioeconòmica que sustenta i transforma la ciutat. Les seves formes jurídiques i organitzatives són institucions concretes d’una més àmplia matriu de cooperació que articula solidàriament la vida urbana.

 

És un àmbit que ja integra una economia plural, dinamitzat per un ampli ventall de formes societàries que s’ajusten als objectius de les persones que protagonitzen l’activitat econòmica. Es desplega en una vessant socioempresarial formada per diferents sectors, com les branques del cooperativisme (de treball, de serveis, de consum, d’ensenyament, d’habitatge, de crèdit); les societats laborals; les associacions i fundacions del Tercer Sector Social; les empreses d’inserció i els Centres Especials de Treball; les mutualitats de previsió social i les finances ètiques i solidàries. I també ho fa des de la vessant comunitària dels grups de consum agroecològic, la gestió ciutadana i comunitària d’equipaments socials, les escoles lliures, els grups de criança, els horts urbans i comunitaris, els mercats d’intercanvi i els bancs del temps.

 

L’economia social i solidària és, al mateix temps, pràctica econòmica i moviment social. Proposa i exerceix l’economia al servei de les persones, organitzada democràticament, amb responsabilitat social i arrelament territorial. Es desplega, en major i menor intensitat, en tots els cicles de l’activitat econòmica – producció, comercialització, consum, crèdit, gestió de recursos i distribució d’excedents. Un dels seus horitzons més transformadors és la intercooperació i la consolidació de mercat social, una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis, que funcioni amb criteris democràtics, ecològics, feministes i solidaris, constituïda per empreses de l’economia social i solidària i per consumidors i estalviadors individuals i col·lectius.

 

****

Repensarnos juntos / Bjarke Ingels, estudió Arquitectura en Barcelona

Lluís Amiguet / La Vanguardia / 15/03/2018

Ingels da en el clavo: Barcelona o es una suma de complicidades o acaba siendo un puñado de mediocridades enfrentadas. Este wunderkind de la arquitectura contemporánea aprendió urbanismo aquí, en esta capital que en los noventa se repensaba a sí misma (y me lleva al mercado de Santa Caterina para homena­jear a su maestro Miralles). Y ahora nos desea como barcelonés, en el Institut d´Arquitectura Avançada de Catalunya, que volvamos a recuperar nuestra entente abierta al mundo para planificar el próximo siglo. Barcelona avanza en el esfuerzo por evolucionar en la diversidad y se estanca cuando se empeña en enfrentarse por particularidades a menudo imaginarias. Volvamos, pues, a progresar juntos.

…/… ¿Para qué?

Para adaptarse al tiempo, evolucionar. Todo está en cambio perpetuo y cada uno de esas grandes planificaciones que ustedes pactan es una oportunidad para rehacer la ciudad y modificarla, y si incluyes a los barceloneses en el cambio, todos mejoramos en ese esfuerzo.

Los barceloneses hoy están divididos políticamente y también ante el turismo.

Cuando vivía aquí hace 20 años, tenían dos millones de turistas anuales; hoy hay ocho. Pero también son una oportunidad para crecer si se sabe regular y armonizar.

¿Cómo lo planificaría usted?

Teniendo en cuenta a los turistas que pasan, pero, sobre todo, pensaría que quienes hacen Barcelona cada día son los barceloneses.

Si viéramos el beneficio del turismo en más servicios y menos tasas, no molestaría.

Mientras, me preocupa cierta cerrazón que he observado entre mis amigos, casi todos independentistas. Cuando vine en el 97, me maravilló que hubiera en Arquitectura una revista en cuatro idiomas: catalán, castellano, inglés y francés. Quería ser abierta y cosmopolita.

Todos eran idiomas muy queridos.

Y los independentistas no querían enfrentarse a España, sino abrirse a Europa. Últimamente creo que se han vuelto un poco más provincianos. Tal vez sea una reacción al turismo y la globalización y miedo a perder identidad, pero es que Barcelona siempre ha sido abierta y cosmopolita. Es su modo de ser Barcelona.

Quizá la independencia sea los JJ.OO. del nacionalismo para el próximo siglo.

Pero muchos de los barceloneses tienen más en común con otros europeos que con otros catalanes. Tener un Estado propio es un medio, no un fin; lo importante es prosperar juntos. …/…

 

                                                                          **** 

Ciutats educadores

Barcelona va acollir, el passat mes de novembre, el XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que va reunir representants de 200 ciutats d’arreu del món.

Un espai inclusiu, de participació i de creació

Per Àngel Castiñeira. Càtedra Lideratges i Governança Democràtica, ESADE-URL

La ciutat educadora esdevé promotora del benestar i les oportunitats vitals dels ciutadans; s’ordena com a espai inclusiu de convivència, diàleg i relació, i afavoreix que en aquest mateix espai aflorin la innovació i la creativitat.

Barcelona s’ha compromès davant del món en una funció educadora derivada de la seva sensibilitat pel progrés de les persones, que es manifesta en les maneres de concebre l’urbanisme i les infraestructures, en l’accent amb què es remarca el paper públic i la funció socialitzadora de l’art, de la cultura i del lleure, o en el suport concedit a les formes innovadores de participació ciutadana.

Els espais i els temps que habitem i ordenem; les nostres formes de viure i conviure; els estils de relació i acollida; els rituals festius i de commemoració; les creences, els valors i els ideals que compartim; els estris i les tecnologies, els símbols i els artefactes culturals; els sistemes de comunicació preferits, i fins i tot les maneres d’estar i de fer dins l’espai són elements amb què la ciutat contribueix a l’educació (o deseducació) de les persones i amb què contribueixen a produir un model urbà determinat.

****

MÓN PLANETA / Redacció 25/05/2018

Trenta metròpolis mundials debaten els reptes de les ciutats del futur

Barcelona acull una gran trobada mundial per discutir com han d’enfrontar les grans conurbacions els reptes en sostenibilitat, planificació urbana, cohesió social i desenvolupament econòmic.

El Congrés Internacional de metròpolis es va celebrar els passats dimarts 22 i dimecres 23 a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, aglutinant gairebé 30 conurbacions mundials i reunint més de 200 persones entre experts internacionals, representats metropolitans, gestors urbans i personal tècnic del sector. Alfred Bosch, vicepresident d’Internacional de l’AMB, va afirmar que la Barcelona metropolitana vol tenir un paper clau en polítiques i temes troncals que es desprenen del congrés Hàbitat III, que va tenir lloc l’octubre de 2016 a Quito (Equador). Bosch també va reclamar que es “reconegui el pes de les grans conurbacions, les quals no poden estar al marge de la governança” i va concloure que el congrés internacional havia de “contribuir al debat en dos temes cabdals: sostenibilitat i igualtat social”. Entre els presents també hi va haver Ernesto Samper, expresident de Colòmbia, que va afirmar que “les ciutats demanen tenir veu al món perquè acullen els problemes del segle XXI” i va defensar que fossin considerades “ciutats-estat o regió” en comptes de només ciutats.

L’aportació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el full de ruta Hàbitat III es basa en la reivindicació que la Nova Agenda Urbana ha de tenir una visió metropolitana i que les seves propostes han d’ultrapassar l’àmbit municipal. També aposta perquè les metròpolis mundials tinguin un projecte amb un interlocutor que representi tot el conjunt alhora que respecti les particularitats de les entitats més petites que formen part de les grans conurbacions. En aquest sentit, es parla de polititzar l’espai metropolità per tal que sigui apropiat per a la ciutadania com un espai d’assoliment dels seus drets bàsics (dret a la mobilitat, a la cultura, a l’habitatge, a l’aire net, a l’educació…).

 

 

Aqui hablamos de migrantes desde la emoción

Si, hace una semana, estuve hablando de migrantes desde la emoción.

Estábamos en el claustro del monasterio de Sant Cugat, un grupo de adultos y niños sentados alrededor de una mesa, dibujando el mapa de una ciudad imaginaria.

Era la ciudad imaginaria que ve un niño que acaba de llegar de un pais lejano y que llega a nuestra ciudad. Pero él ve una confusión de calles raras, gente  extraña , animales monstruosos. Nos inspiraba una ilustradora de libros, Mercé Galí

que hace maravillas.

Yo no queria dibujar, no se dibujar, se lo dije. Pero en frente tenia un niño de siete años que  no estaba por la labor, como yo. Y me puse a animarlo. Y, claro, acabé dibujando un gato.

Al final hice mi mapa con gato incluido. Me di cuenta de que no es lo mismo hablar de migrantes que dibujar su mapa. Entras en sus emociones y te atrapa.

Para terminar, otra ilustradora nos enseñó las imágenes de una niño que atraviesa el desierto desde Siria a Líbano. Hablo de Laura Borrás,  su libro , “El cami de Marwan”. Nos mostraba las imágenes del desierto con acompañamiento de un violín y una guitarra. Simplemente unos dibujos que llegan y una música que te atrapa. Tenia los ojos mojados.

Lo dicho, no se trata de hablar de migrantes, se trata de dibujar, ver imágenes, escuchar música. Emociones que nos hacen descubrir un mundo que tenemos muy cerca, aqui mismo. Podeis visitar los links con los libros, no lo he soñado.

Correm el perill de enfangar-nos en un mar d’emocions?

 

Quan parlem de relats i veiem el paper de les emocions en aquests esquemes trobem sovint qui ens mira amb un cert fàstic o angunia. Gent que no s’hi troba a gust parlant d’aquests temes.

Es preocupen per nosaltres, ens diuen, no correu el  perill de sortir del món racional i d’enfangar-vos també vosaltres en un mar d’emocions?

Però , és clar que, si el país en va ple d’emocions i de polítiques emotives, alguna cosa haurem de fer per veure si ho podem entendre una mica tot plegat. No heu tingut alguna vegada la sensació de que amics o parents que coneixeu des de tota la vida s’han tornat estranys? que diuen coses que no podeu entendre ? Tot esdevé absurd.

Caldrà doncs que hi pensem en calma, no?

Per això hem treballat amb l’esquema dels relats. Un format d’escriptura que combina realitats i lògica amb emocions i imaginacions  passades o  futures. Com si fos una novel·la. Però una novel·la que alguns s’arriben a creure.

****

Nosaltres treballem amb relats, identifiquem els relats dels altres, n’inventem de nous, per a veure com funcionen. No juguem amb la racionalitat, intentem entendre les emocions dels altres.

Es tracta doncs d’això: d’entendre les emocions dels altres. D’això en diuen empatia. Aquest fenomen tan curiós que funciona, sembla, amb unes “neurones mirall”, que tenen la capacitat de reproduir el contingut de les neurones d’un altra persona. Així ens podem posar a la seva pell, com es diu.

Això passa a certes novel·les policíaques. L’inspector intenta saber què ha passat , qui és el delinqüent, com ho ha fet, quina motivació tenia. Però molts delictes es fan sota la influencia de les emocions, no son actes racionals. De manera que el nostre detectiu intenta entendre les emocions que s’han posat en joc, intenta la empatia amb el possible delinqüent.

Molt sovint hi ha gent que confon empatia amb simpatia. Alguns s’enfaden amb el nostre inspector per que és massa “comprensiu”. Actua com si s’hagués enfangat en les emocions de l’altre. Podria esdevenir un traïdor. Creuen que cal marcar distancies. Fins i tot cal vacunar-se contra el contagi.

Si parlem amb algú que viu a través d’emocions, ens caldrà empatia si volem entendre que li passa, què diu o què fa. Això no vol dir que ens posarem a plorar quan ens explicarà el seu relat. L’empatia potser ens ajudarà a esbrinar que darrera de les seves manifestacions, hi ha una calculada voluntat de marcar distancies o d’assolir resultats ben concrets i materials. Que aquest personatge està actuant, potser sense saber-ho, per a per assolir un avantatge.

En definitiva: el que ens diu no son fets, no cal entendre’ls com a tals, son cortines de fum. En el fons, ells també ho saben i no es creuen el que diuen. Diuen el que cal dir en funció de la finalitat que es proposen.

De manera que, amb empatia i amb racionalitat, buscarem un model que ens expliqui què li passa. Que és la primera condició per actuar amb eficàcia. No podem avançar a les fosques.

 

 

 

 

 

 

 

 

Emocions i acció publica. Avui parlem d’una experiencia positiva que neix aqui i que s’escampa a tot Espanya.

(Versió en català.

Despues sigue la versión en castellano)

Tertulia2

Casi sempre parlem d’emocions publiques per a criticar-les. Aquests anys de populisme a Europa i Amèrica, ens en han presentat molts exemples d’un ús abusiu de les emocions. Alguns arriben a identificar emocions i populisme, sense pensar-s’ho massa.

La veritat és que a Gent Creativa ja vam descobrir com les emocions gestionades amb respecte a les persones, no tenen res de populistes. Fa poques setmanes hem presentat una experiència del Peru que ja porta funcionant uns 30 anys i que és un magnífic exemple  de com les arts del circ com espai de convivència,  poden sobreviure en un poble martiritzat per la guerrilla de Sendero Luminoso i per l’exercit de Fujimori; tècniques artístiques  que fomenten emocions col·lectives i autoestima en una poble desballestat per la guerra. Han publicat un llibre amb imatges que us recomano.

“El derecho a la sonrisa” 

Però no sempre parlem de casos positius. El cert es que els moviments populistes tenen molt impacte i arriben a mobilitzar a molta gent. Jugant hàbilment amb emocions son capaços de neutralitzar el sentit crític de moltes persones que teníem per gent raonable. Tots en tenim referencies pròximes.

 

Emocions positives : la PAH

Però avui presentem una experiència publica positiva de gran escala. Parlem de la PAH, la plataforma per la hipoteca, que neix a Barcelona el 2006 i s’estén per tot Espanya.  Veurem que la PAH treballa de forma totalment diferent al populisme. Podríem dir que n’és com l’antítesi.

Curiosament, la PAH neix a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre els seus líders  comptava amb una persona ben coneguda, Ada Colau, actualment alcaldessa de Barcelona i líder d’un partit polític. D’aquesta etapa actual no en parlarem, és realment un altra historia. De fet, semblen dos personatges ben diferents.

A l’any 2006 es posa en marxa la Plataforma que vol fer front a un greu problema social. Molta gent es troba impotent per pagar la hipoteca del pis i el banc li aplica el contracte . La família es veu expulsada del seu habitatge pel jutge.

La crisi ja començava a fer  mal i els primers que ho patien eren els més febles. Molts havien arribat d’altres països, havien trobat feina a la construcció i s’havien comprat un pis. Quan comencen els efectes de la crisi i es queden sense feina, no poden pagar la hipoteca i es queden també sense habitatge.

Cal tenir en compte que els contractes d’aquestes persones eren abusius, lleonins, com en diuen els advocats.  La llei treballava a la mida dels bancs, com es va constatar més tard amb les sentencies del tribunal europeu que van obligar al Congres a canviar el marc legal. Però al principi, la situació semblava impossible de superar. Calia enfrontar-se amb els bancs. I ho van fer.

Aquí hi ha però la diferencia. Com ho van fer? Es pot dir que la PAH va trencar amb la tradició popular que Barcelona coneixia molt be, especialment, a la Transició Democràtica.

El mètode de la PAH

Els primers afectats per la crisi de  les hipoteques arribaven a  la Plataforma en les pitjors condicions. Eren gent fracassada, vivien una depressió. Molts venien de fora, no tenien contactes ni sindicat ni partit polític ni parròquia Estaven aïllats, no estaven pas indignats sinó deprimits.

La Plataforma inicia amb cadascú un   treball de recuperació de l’autoestima. Treballen en grup amb altres afectats. Aprenen a ajudar-se mútuament. Aprenen a entendre l’embolic jurídic on s’han ficat gracies al contacte amb altres afectats més entrenats.  Assisteixen a les mobilitzacions de la PAH contra cada desnonament.

En aquesta fase canvien les actituds i es creen noves emocions amb gent que no coneixien, que tenien altres orígens. No reben un favor d’una organització que els crearà dependència, sinó que s’entrenen a donar, a ajudar. Veuen l’empatia amb els altres, la solidaritat, la dignitat.

Molt aviat aprenen a parlar d’una forma diferent. No viuen la crisi de la que tothom parla, sinó l’estafa que els bancs els van preparar amb contractes abusius. Aprenen l’autoestima del grup: “Som els millors, som pobres però tenim dignitat, ètica. L’habitatge no és un negoci, és un dret.

Contradiuen el llenguatge que la societat ha inventat per a condemnar-los: “No som nosaltres els que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”

No es tracta només de paraules. També juguen amb accions. Aprenen a manifestar-se en cada desnonament, aprenen a negociar per a assolir solucions viables, busquen firmes per a promoure una iniciativa legal al Congres dels Diputats, presenten denuncies contra els bancs que deixen buits i abandonats els pisos que han recuperat dels que no paguen la hipoteca, aprenen a pactar amb els partits polítics. No estan en la “lluita pel poder” sinó en la solució del problema. No han trobat un salvador sinó que aprenen a ajudar i recuperen la dignitat i l’empoderament.

Ja ho veiem: hi ha formes per a gestionar emocions col·lectives que no son un atemptat contra la dignitat de les persones ni contra el seu sentit crític. Que representen un empoderament personal i que reforcen la llibertat de cadascú per a prendre les opcions polítiques que vulgui.

Alguns poden pensar que aquestes accions, com la PAH, no valen la pena. No ajuden a aconseguir el poder. Ens podem preguntar, tanmateix, si podem oblidar la gestió respectuosa de les emocions si volem lluitar contra els populismes i desprogramar els addictes dels grups polítics sectaris.

 

Postdata

Pels que vulguin més detalls : el 2 de febrer del 2017 es va presentar un document preparat per la fundació Campalans a Sant Cugat del Vallés, amb una anàlisi més complert de la política emotiva de la PAH. En aquest link es pot trobar el pdf corresponent

Politica i emocions

Tertulia2

Gente que resuelve problemas sin palabras

Hablamos hoy de Brunnenpassage en Viena, una organización patrocinada por

Caritas en  la capital austriaca.

Os recomiendo visitar este video que encontrareis en su boletin  Brunnenpassage

newsletter@brunnenpassage.at

Hay que entrar en este boletin y hacer click en Trayler

 

(Somos tan pobres que no podemos pagar la subscripción a WordPress para poder

ofrecer videos directamente)

*****

 

Vale la pena. És musical, lleno de danzas de gentes muy diversas de todas partes del

mundo mundial.

Esto és Brunnenpassage. Un barrio de Viena donde la gente baila con músicas de todo el

mundo. Gente diversa, amateurs y profesionales, niños y mayores

*****

 

¿Por qué hablamos de Brunnenpassage?

Cuando hablamos de cómo podríamos “desprogramar” a comunidades de nuestro pais

que viven diversas formas de dependencia emotiva en grupos sectarios, aparece esta

experiencia de Viena (hay muchas otras en muchas partes) como el prototipo de una

respuesta adecuada, orientada a las emociones más que a los razonamientos

 

Porque Brunnenpassage es una respuesta consolidada  por años de práctica , dirigida a

superar los conflictos derivados de la inmigración. Su acción no se basa en discursos ni

en argumentos, sino en poner  a la gente implicada a bailar juntos en un entorno

multicultural. Se trata de practicar el arte para superar contradicciones emotivas.

 

Esto se ve en el “Trailer” que os proponemos. Es Viena pero otra Viena que no solemos

ver.

El populisme català o el procés explicat des d’Europa

Francesc ens proposa un video (francés amb subtitols) que parla de Catalunya i Espanya vista des d’Europa.

Francesc Valls

Bon dia,

Quan he vist aquest article he pensat: jo el votaria
Podeu pensar que rapapiejo, i potser teniu raó. Però, vist on ens han portat els sapastres de polítics d’aquí, un polític amb arrels locals i visió europea no ens aniria gens malament. I quan dic arrels no penso que sigui un soca, en tot cas que és de bona soca. Fa poc, el vaig sentir a Onda Cero i em va agradar, parla prou be les nostres llengües i coneix la realitat catalana més del que em pensava, encara que la vegi amb les ulleres franceses. Tot i això als polítics en campanya se’ls ha d’escoltar amb cautela.

Salut!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Neollengua

Anem col.leccionant mostres de una “nova llengua” que algú inventa i divulga amb

verdadera eficacia.

Amb poc temps, la premsa l’adopta i el llenguatge popular també.

Ara ja trobem periodistes capaços d’escriure coses com : “…va participar als campionats

estatals de ping pong..” Si el Franco i els franquistes dels bons temps aixequessin el cap!

Quina alegria els hi donarien!

Molts dels nostres escolars no saben que un estat és l’organització del poder en un

territori, exemple, la Justicia, l’Exercit, el Govern central, el Senat , la Generalitat de

Catalunya o l’Ajuntament del meu poble. Poder i impostos.

 

Un perla molt més recent és: “la vaga general”. S’aplica a la situació caotica que es dona

quan el govern regional atura els transports publics i un parell d’organitzacions de

dretes mobilitzen uns cinquanta piquets per aturar el transit a les carreteres, tot plegat

sense  cap sindicat majoritari implicat. És una vaga sense treballadors. Pobres

treballadors, ni per a fer una vaga no compten

 

Continuarem fent la col.lecció de neollengua!

Notes de la Tertulia del dia 11 novembre

Benvolguts,

Aquest cop se’m fa molt difícil escriure un text mínimament coherent sobre la darrera tertúlia del Viena.

Es barregen moltes coses, els escrits previs sobre populisme del Francesc, reflexions publicades pel Santi, ara el seu article pels holandesos…

Així doncs, i sense massa pretensions, quasi com un text escolar, adjunto unes notes o reflexions que vaig escriure uns dies després.

Si no es publiquen, no crec que es perdi res.

Una abraçada i ànims

Nèstor

****

Algunes notes i reflexions després de la tertúlia del proppassat dia 11 al Viena de Sant Cugat:

Paisatge després de la batalla…

Parlem sobre el populisme a partir dels textos anteriors del Francesc i del Santi, que expliquen i s’expliquen d’una forma clara i precisa.

Allò que caracteritza el populisme es manifesta ací i allà de forma distinta, però amb una mateixa manera d’actuar i aplicar receptes per part dels seus líders i conductors. El cas català, la història d’aquests anys de “procés” n’és un exemple.

Visualitzar la nostra societat a l’escalf del que esta passant com l’esquema d’un ou, ceba o poma partides en les que distingim des del nucli central múltiples capes o anelles a l’entorn que configuren diferents grups i posicionaments per actiu o per passiu. Des dels nuclis més durs i manipuladors, fins els actius que s’ho creuen i en son militants, fins els que segueixen consignes i es mouen per emocions, o els simpatitzants…, però també els crítics o els que senzillament estan d’acord amb un model en el que poden compartir la seva catalanitat amb el seu pertànyer a Espanya i Europa, es a dir per als qui les identitats no son importants i les pertinences son circumstancials…

Una sèrie de “models” ens ajuden a entendre la situació en la que ens trobem atrapats: des del funcionament de les sectes amb les seves creences, els seus gurus, les seves adhesions i fidelitats més enllà del raonament, fins a l’encarament o confrontació camp-món rural amb ciutat-món urbà.

Tot i que sembli una simplificació, a casa nostra es dona aquesta situació que s’ha estat treballant durant anys on els uns “guarden i defensen les essències identitaries” en front de la gent de la ciutat més oberta i universal, en la que els valors de la persona, allò que ens apropa i uneix esta pel damunt d’orígens i identitats.

En el bell mig doncs d’aquesta situació de desgavell i desconcert en la que ens trobem, és més necessari que mai trobar un mateix llenguatge, un llenguatge compartit entre uns i altres, paraules amb un mateix significat que ens permetin elaborar un relat d’allò que ha passat i esta passant i d’allò que podem construir plegats.

Català, catalanista, sobiranista, separatista, independentista, unionista, espanyol, espanyolista…

Pàtria, territori, llengua, estat, nació, nacionalitat, bandera, himne…

Necessitat de que sociòlegs, intel·lectuals, filòsofs, pensadors estudiïn tot el que ha passat amb la distancia necessària i elaborin un relat desapassionat (explicació, reflexió, …) que ens ajudi a entendre i projectar…

Cal reconstruir en la mida del possible el teixit social a traves d’allò que es pot compartir, sense combats ni discussions interminables, cercant la comprensió, empatia,   (compassió ?)

Dificultat en fer previsions de futur a curt i mig termini…. ara? la campanya per a les eleccions? després de les eleccions ? qui s’atreveix a predir?

Ens movem en un espai fràgil, canviant, que a vegades tendeix a la pantomima i al joc dels disbarats.

Necessitat més que mai de tenir el cap fred i de mantenir els valors que basteixen les iniciatives de la gent creativa: formació, debat, esperit i pensament crític, art i cultura, solidaritat i fraternitat, interculturalitat…

Los primeros pasos de un relato nacionalista

El relato nacionalista catalán

Navegador de artículos

A %d blogueros les gusta esto: