gentcreativa

Historias de proyectos y experiencias que fomentan la innovación social, mediante emociones, cooperación y participación en un grupo.

[Libro] ¡Por el derecho a la sonrisa! Circo Social desde Villa El Salvador

a través de [Libro] ¡Por el derecho a la sonrisa! Circo Social desde Villa El Salvador

¿Sabemos usar las redes con criterio?

Un articulo de M. Dolors Renau

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1315544-nosaltres-i-les-xarxes.html

 

¿Es posible un lenguaje compartido?

Francesc está explorando y nos cuenta algunas experiencias:

 

La setmana passada vaig participar en la tertúlia FED amb Emma Riverola. Publicista i dona de lletres, m’agrada llegir els seus articles a El Periòdic. De tendència federalista, no va deixar d’admirar com alguns coneguts seus, bons publicitaris, havien col·laborat en l’exitosa comunicació del procés. Al col·loqui, la vaig interpel·lar sobre com fer un relat comú als dos bàndols i això va semblar que la deixava mes aviat perplexa. Em consola veure com una persona lletrada comparteix la meva perplexitat.

Tanmateix, sembla que hi ha símptomes de cansament del procés entre els independentistes:
https://elpais.com/ccaa/2018/01/19/catalunya/1516390264_318039.html

No és que s’esvaeixi el somni de la independència. Apareix  la percepció de que els cal canviar d’estratègia i apostar per un altra enfoc més realista. Si així fos, ja es faria necessari aquest llenguatge comú al que al·ludia Beristain, psicòleg expert en reparació social:
“Necessitem el que Paul Ricoeur assenyalava com a hospitalitat lingüística, un llenguatge que permeti que les diferents experiències es reconeguin en ell”

I heus aquí que m’ha semblat que algú com en Josep Ramoneda: periodista, filòsof, escriptor i segurament gat vell, podria ser la persona. I m’ho ha semblat en llegir articles seus a Ara i El País, com aquests últims:
https://www.ara.cat/opinio/Legitimitats_0_1942605747.htm
https://cat.elpais.com/cat/2018/01/19/opinion/1516392734_166201.html

Un suggeriment per a la nostra tertúlia del dissabte que ve.

Salut

20/1/2018

Gente que resuelve problemas sin palabras

Hablamos hoy de Brunnenpassage en Viena, una organización patrocinada por

Caritas en  la capital austriaca.

Os recomiendo visitar este video que encontrareis en su boletin  Brunnenpassage

newsletter@brunnenpassage.at

Hay que entrar en este boletin y hacer click en Trayler

 

(Somos tan pobres que no podemos pagar la subscripción a WordPress para poder

ofrecer videos directamente)

*****

 

Vale la pena. És musical, lleno de danzas de gentes muy diversas de todas partes del

mundo mundial.

Esto és Brunnenpassage. Un barrio de Viena donde la gente baila con músicas de todo el

mundo. Gente diversa, amateurs y profesionales, niños y mayores

*****

 

¿Por qué hablamos de Brunnenpassage?

Cuando hablamos de cómo podríamos “desprogramar” a comunidades de nuestro pais

que viven diversas formas de dependencia emotiva en grupos sectarios, aparece esta

experiencia de Viena (hay muchas otras en muchas partes) como el prototipo de una

respuesta adecuada, orientada a las emociones más que a los razonamientos

 

Porque Brunnenpassage es una respuesta consolidada  por años de práctica , dirigida a

superar los conflictos derivados de la inmigración. Su acción no se basa en discursos ni

en argumentos, sino en poner  a la gente implicada a bailar juntos en un entorno

multicultural. Se trata de practicar el arte para superar contradicciones emotivas.

 

Esto se ve en el “Trailer” que os proponemos. Es Viena pero otra Viena que no solemos

ver.

¿Nos falta tiempo para la experiencia?

En estos dias de movimiento continuo, aqui y en todas partes, puede ser bueno mirar

qué pasaba en Europa hace unos 100 años.

Esto hace Phillipp Blom en su libro “Años de vértigo”, donde repasa lo que vivía la

sociedad europea entre 1900 y 1914. Nos cuenta que la innovación era brutal y en todos

los frentes, tecnológicos, filosóficos, artísticos, económicos, sociales y políticos.

Lo que vivía aquella gente era demasiado, no tenían tiempo para reaccionar, estaban

alucinados.

Seguro que confundían con facilidad la ficción y la realidad, como ahora.

En palabras de Blum, “la racionalidad aventajó a la experiencia”

O sea, una indigestión de ciencia, tecnologia y similares. como hoy.

De modo que, tal vez deberiamos  trabajar más las experiencias–no los discursos– ya

sean nuestras o de los demás.

El persistente atractivo del nacionalismo

Hablamos de un libro de Freddy Perlman editado por Pepitas de calabaza, editorial de Logroño.

Perlman es un judio que huye de Eslovaquia en los años 30 y que trabaja en USA sobre los origenes del nacionalismo en el contexto histórico del siglo XIX.

“…El nacionalismo se adaptaba tan perfectamente a la doble misión de doblegar a los trabajadores y despojar a los extranjeros…”

Suena actual.

El libro se encuentra aqui: El persistente atractivo

 

 

El populisme català o el procés explicat des d’Europa

Francesc ens proposa un video (francés amb subtitols) que parla de Catalunya i Espanya vista des d’Europa.

Francesc Valls

Bon dia,

Quan he vist aquest article he pensat: jo el votaria
Podeu pensar que rapapiejo, i potser teniu raó. Però, vist on ens han portat els sapastres de polítics d’aquí, un polític amb arrels locals i visió europea no ens aniria gens malament. I quan dic arrels no penso que sigui un soca, en tot cas que és de bona soca. Fa poc, el vaig sentir a Onda Cero i em va agradar, parla prou be les nostres llengües i coneix la realitat catalana més del que em pensava, encara que la vegi amb les ulleres franceses. Tot i això als polítics en campanya se’ls ha d’escoltar amb cautela.

Salut!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Neollengua

Anem col.leccionant mostres de una “nova llengua” que algú inventa i divulga amb

verdadera eficacia.

Amb poc temps, la premsa l’adopta i el llenguatge popular també.

Ara ja trobem periodistes capaços d’escriure coses com : “…va participar als campionats

estatals de ping pong..” Si el Franco i els franquistes dels bons temps aixequessin el cap!

Quina alegria els hi donarien!

Molts dels nostres escolars no saben que un estat és l’organització del poder en un

territori, exemple, la Justicia, l’Exercit, el Govern central, el Senat , la Generalitat de

Catalunya o l’Ajuntament del meu poble. Poder i impostos.

 

Un perla molt més recent és: “la vaga general”. S’aplica a la situació caotica que es dona

quan el govern regional atura els transports publics i un parell d’organitzacions de

dretes mobilitzen uns cinquanta piquets per aturar el transit a les carreteres, tot plegat

sense  cap sindicat majoritari implicat. És una vaga sense treballadors. Pobres

treballadors, ni per a fer una vaga no compten

 

Continuarem fent la col.lecció de neollengua!

Notes de la Tertulia del dia 11 novembre

Benvolguts,

Aquest cop se’m fa molt difícil escriure un text mínimament coherent sobre la darrera tertúlia del Viena.

Es barregen moltes coses, els escrits previs sobre populisme del Francesc, reflexions publicades pel Santi, ara el seu article pels holandesos…

Així doncs, i sense massa pretensions, quasi com un text escolar, adjunto unes notes o reflexions que vaig escriure uns dies després.

Si no es publiquen, no crec que es perdi res.

Una abraçada i ànims

Nèstor

****

Algunes notes i reflexions després de la tertúlia del proppassat dia 11 al Viena de Sant Cugat:

Paisatge després de la batalla…

Parlem sobre el populisme a partir dels textos anteriors del Francesc i del Santi, que expliquen i s’expliquen d’una forma clara i precisa.

Allò que caracteritza el populisme es manifesta ací i allà de forma distinta, però amb una mateixa manera d’actuar i aplicar receptes per part dels seus líders i conductors. El cas català, la història d’aquests anys de “procés” n’és un exemple.

Visualitzar la nostra societat a l’escalf del que esta passant com l’esquema d’un ou, ceba o poma partides en les que distingim des del nucli central múltiples capes o anelles a l’entorn que configuren diferents grups i posicionaments per actiu o per passiu. Des dels nuclis més durs i manipuladors, fins els actius que s’ho creuen i en son militants, fins els que segueixen consignes i es mouen per emocions, o els simpatitzants…, però també els crítics o els que senzillament estan d’acord amb un model en el que poden compartir la seva catalanitat amb el seu pertànyer a Espanya i Europa, es a dir per als qui les identitats no son importants i les pertinences son circumstancials…

Una sèrie de “models” ens ajuden a entendre la situació en la que ens trobem atrapats: des del funcionament de les sectes amb les seves creences, els seus gurus, les seves adhesions i fidelitats més enllà del raonament, fins a l’encarament o confrontació camp-món rural amb ciutat-món urbà.

Tot i que sembli una simplificació, a casa nostra es dona aquesta situació que s’ha estat treballant durant anys on els uns “guarden i defensen les essències identitaries” en front de la gent de la ciutat més oberta i universal, en la que els valors de la persona, allò que ens apropa i uneix esta pel damunt d’orígens i identitats.

En el bell mig doncs d’aquesta situació de desgavell i desconcert en la que ens trobem, és més necessari que mai trobar un mateix llenguatge, un llenguatge compartit entre uns i altres, paraules amb un mateix significat que ens permetin elaborar un relat d’allò que ha passat i esta passant i d’allò que podem construir plegats.

Català, catalanista, sobiranista, separatista, independentista, unionista, espanyol, espanyolista…

Pàtria, territori, llengua, estat, nació, nacionalitat, bandera, himne…

Necessitat de que sociòlegs, intel·lectuals, filòsofs, pensadors estudiïn tot el que ha passat amb la distancia necessària i elaborin un relat desapassionat (explicació, reflexió, …) que ens ajudi a entendre i projectar…

Cal reconstruir en la mida del possible el teixit social a traves d’allò que es pot compartir, sense combats ni discussions interminables, cercant la comprensió, empatia,   (compassió ?)

Dificultat en fer previsions de futur a curt i mig termini…. ara? la campanya per a les eleccions? després de les eleccions ? qui s’atreveix a predir?

Ens movem en un espai fràgil, canviant, que a vegades tendeix a la pantomima i al joc dels disbarats.

Necessitat més que mai de tenir el cap fred i de mantenir els valors que basteixen les iniciatives de la gent creativa: formació, debat, esperit i pensament crític, art i cultura, solidaritat i fraternitat, interculturalitat…

Los primeros pasos de un relato nacionalista

El relato nacionalista catalán

Navegador de artículos

A %d blogueros les gusta esto: