gentcreativa

Historias de proyectos y experiencias que fomentan la innovación social, mediante emociones, cooperación y participación en un grupo.

Cuando aplicamos el pararrayos al mundo de la energia

 

 

bombetaFa un parell de mesos, en una tertulia, en Francesc ens va comentar un seminari sobre energia que l’havia impressionat.

Sobretot, ens va dir, m’impressiona com tanta gent ignora les decisions que cada dia es prenen sobre un tema tant important.

Decisions que li afecten la propia butxaca, com son les tarifes.

Altres afecten el medi ambient, com les energies renovables  i les que contaminen el nostre mon.

****

Més tard, ens vam preguntar com podriem ajudar a facilitar a la gent no tecnica

el coneixement necessari per a entendre o intuir aquestes decisions tant trascendentals.

Avui i aqui, doncs, li preguntem això al Francesc:què podriem fer,

tot aplicant la nostra historia del “parallams”?

Podriem fixar un “pont” entre el gran problema energètic del nostre mon

i les emocions que aquest tema pot generar a “terra”, entre la gent no tecnica?

F. No hi entenc gaire d’energia i tinc encara menys habilitats poètiques, es a dir que difícilment

me’n sortiré del teu encàrrec. Però al menys aclariré “el perquè de tot plegat”.

Quan vaig fer aquells comentaris, tenia fresca la motivació d’un seminari sobre energia i

la percepció del poc coneixement sobre el tema al meu país. M’hauria d’haver posar content:

sóc el guenyo en país de cecs, però no va ser així. Em sembla normal que la majoria no hi entengui

d’allò que té a casa, ja hi ha uns electricistes prou professionals. Però almenys d’on ve l’energia,

quins inconvenients té i com ens afecta és important perquè els polítics són menys professionals

que els electricistes i la política energètica d’un país com el nostre sense reserves de combustibles,

la política… jo diria que no en tenim i anem fent com podem.

 

 

Podem dir doncs, que els nostres politics sembla que tampoc hi entenen massa

pero que van prenent decisions. Potser ens ho podries aclarir una mica?

F. No diré que sigui fàcil, però saber almenys com funciona les coses més usuals, aquí hi arribo.

Ara be no veig gaire poesia en un interruptor diferencial, el foc d’una cuina o el motor del cotxe.

En tot cas ja em comencen a agradar coses com els cables trenats amb aïllament tèxtil, l’aparellatge

de porcellana o els cotxes antics. Però això, com deia en Gregorio, és obra i efecte de la museïtzació,

i potser també de la nostàlgia.

Crec que molts joves creuen que un endoll elèctric, una aixeta de gas o un assortidor de gasoil són coses

quasi màgiques, que sempre rajaran. Els que hem viscut la postguerra: les restriccions, el gasogen, el braser, etc…

sabem que no és ben be així. Que de cop i volta ens podem quedar sense subministrament i el nostre benestar

s’aniria en orris.

****

 

Be,… doncs hi ha un sistema molt complex que fa possible que visquem en aquest mon màgic d’energia

que sembla inesgotable. He visitat centrals tèrmiques, solars, fotovoltaiques, xarxes de distribució i transformació… etc.

Tinc alguns coneixements sobre destil·leries, centrals de fissió i fusió… Conec els inconvenients: contaminació,

canvi climàtic, residus,…

Però de totes aquestes instal·lacions, que si t’hi poses acabes entenent, sóc incapaç de veure-hi poesia i de fet,

no he vist cap poema. He de reconèixer que m’agraden algunes pintures de finals del XIX i principis del XX,

incloent-hi Joaquin Torres García, però llavors encara es creia en el progrés i no els importava pintar fum a les xemeneies.

I l’energia en si? Això és complica. Tenim imatges intuïtives del foc que va ser un dels invents revolucionaris

de la humanitat i que ja ens deu venir de sèrie.

M’encanta veure rostir un entrecot o uns calçots, o seure en front d’una llar un vespre d’hivern (sense tempesta)

i em sembla que són sentiments ben generals. De ben petits, sabem que el foc crema però ens agrada jugar-hi.
Però… i la electricitat?: quan intentes comprendre com funciona el corrent trifàsic tens el primer disgust i

potser ho deixes córrer per sempre.

****

 

Els llamps potser si que tenen la seva poesia

Tornem al parallamps i la seva presa de terra: és una esplèndida metàfora. Mentre nosaltres xerràvem al Café Viena,

els socialistes vivien una tempesta que els ha deixat gairebé electrocutats. De fet, els llamps són ben reals:

un amic meu és va quedar orfe amb totes les conseqüències. A Espanya moren unes 12 persones/any:

benvinguts els parallamps! Tempestes i parallamps són prou inspiradors.

Ens produeixen sentiments ben potents: des de la por quan ens trobem al mig del camp, a la bellesa

quan ho contemplem des d’un bon aixopluc.

Ens estem acostant a un altre canvi radical de la humanitat: l’energia de fusió. Fa més de 50 anys

que sento dir que la tindrem d’aquí 20 anys, però crec que ara hi som a prop. Les bobines

que rodegen al donuts de 6 m. d’una central estan a +3 ºK (-270 ºC), mentre que a l’interior

s’arriba a 100 000 000º per tal de convertir els gasos en plasma.

T’ho imagines?… jo no gaire, faig un acte de fe i prou. Tot això dels camps electromagnètics,

les partícules, el plasma i altres bajanades quàntiques, ondulatòries etc.. les escolto amb respecte,

faig un esforç per comprendre alguna cosa i com que em queden molt lluny no m’hi amoïno gaire.

I la llum? Aquesta forma d’energia és pertot: artistes, místics, visionaris i talents de tota mena se n’han

apropiat.

Per què? Què tenen els fotons que no tinguin els electrons? Segurament que els nostres ulls

perceben els fotons i dels electrons no ens n’enterem si no ens enrampem.

De tota manera els fotons tenen la seva gràcia: ens permeten veure, no embruten, no cremen

i no fan cas dels camps electromagnètics, i quan són coherents i formen un làser són imparables.

De la llum s’ha dit quasi tot, encara que segur que els espavilats encara hi trobaran més inspiració.

Mentrestant, a esperar veure aquesta llum que diuen que veus quan la dinyes.

 

Semblaria doncs que la energia i la poesia no estan pas tan allunades

Il·lustrats com en Lluis Racionero, que va estudiar enginyeria, acaben connectant la ciència

amb la filosofia oriental que té molt de poesia. Potser seria la manera de fer que la ciutadania

s’interessés per un tema tan transcendent com l’energia, però això em recorda els anuncis

d’imatge corporativa de les companyies subministradores d’energia.

És evident que als meus projectes d’instal·lacions elèctriques mai m’oblido de la presa de terra.

A més d’obligació legal, és necessària per garantir la seguretat, sobretot en escoles com una que estic fent

i que ha estat 50 anys funcionant sense presa de terra i amb aïllament tèxtil. Segur que els ha protegit un àngel

o potser un arcàngel. Ara be, si hi anessin els meus nets, preferiria una bona presa de terra.

 

****

M’encanta veure des de un aixopluc l’alt voltatge del cel en una nit de tempesta com la del dijous passat.

En canvi em dol veure la descàrrega de les tensions acumulades en els socialistes de la manera mesquina

i ridícula del dissabte passat. Potser als socialistes els va faltar aquesta presa de terra que absorbís

l’alt voltatge acumulat i els deixés gestionar les diferències de forma argumentada i serena.

De fet la saviesa dels avantpassats els havia deixat un reglament que van desobeir i manipular com criatures mal educades.

 

 

Per acabar, agafo el mirall i la imatge té llums i ombres. A la nostra edat, tots tenim una gran experiència acumulada

i fins i tot la percepció, que a vegades, l’hem encertat. Té prou voltatge per causar una descàrrega argumental i en un entorn

com la tertúlia del Viena, on ens escoltem i gairebé dialoguem, se’m fa agradable tot i la consciència de no ser gaire productiu:

viure el present.

Ara be, una cosa que vaig aprendre en el passat és que per canalitzar l’energia d’un grup cal dissenyar un futur.

Un grup prou coherent té facilitat en posar-se d’acord en un projecte de futur.

Un cop acordat aquest futur, aquest grup és molt potent i ja pot analitzar el present com pas previ per planejar

un pla de transició amb els recursos necessaris per executar-lo.
Aquest enfoc em va agradar molt, però ara no sé… potser és millor viure el present i deixar als joves que rellisquin

i s’empastifin de fang, que de ben segur s’aixecaran i sabran sortir-se’n.

De fet, m’agradaria molt veure a un grup de nens reflexionant sobre l’energia i el seu efecte pràctic.

Salut i força… elèctrica

 

Navegación en la entrada única

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: