gentcreativa

Historias de proyectos y experiencias que fomentan la innovación social, mediante emociones, cooperación y participación en un grupo.

Sobre records i memòria

Maria Dolors Renau ens envia un article:

La memòria col·lectiva i la personal

tenen -en el seu funcionament- certs trets en comú. Persones i comunitats portem, de vegades arrosseguem, una càrrega de passat que ens explica i que emprem per justificar, sovint, la nostra conducta present. Disposem per explicar-nos i definir-nos, tant personal com en l’àmbit de lo públic d’una mena de clixés, de fotos fixes, del que ha estat el nostre passat. Però el que en fem d’aquest paquet de records no és el mateix per a tothom ni pels diferents col·lectius de  la vida publica, el que en fem d’aquests clixés, sí que varia en funció de mil factors. Es pot silenciar completament, fer com si mai hagués existit una dolorosa o injusta experiència com ha estat el cas dels crims del franquisme i com ocorre sovint en casos personals  quan no recordem les nostres malifetes o errors.

Es poden, també, tractar els records amb una gran idealització del passat que ens porta a la persistent nostàlgia i per tant al menyspreu pel moment actual o bé calibrant els pros i contres, valorar el present i mantenir la voluntat de seguir  construint un món millorable. Perquè, al contrari del que solem creure resulta que el passat i els records que sovint l’acompanyen malgrat ens semblin fixats per sempre, són elements vius, modificables, re construïbles en funció del present que vivim. No hi ha cap dubte de que, per a bé i per a mal, això ocorre a la vida col·lectiva. Tenim múltiples exemples diaris de com s’empren clixés, es manipula el passat i els records en funció d’interessos presents. Com s’explica la història te molt a veure amb el que succeeix a l’actualitat i l’ús que se’n pot fer. Un únic remei per aquesta tendència: el treball seriós d’historiadors objectius que poden anar posant les coses al seu lloc i dotar, per tant, d’un altre sentit, d’una altra interpretació la lectura que s’està fent avui en dia. I, el mateix passa amb els records i les experiències personals viscudes: hi ha qui queda atrapat en records del passat de tal manera que no treu profit del present i en canvi hi ha qui en treu profit en forma de saviesa nova, de capacitat d’extreure’n coneixement i, en molts casos, de crear a través de les diferents expressions artístiques o aportacions a la vida dels altres. Aquí, com en allò col·lectiu, del passat se’n pot fer un pou de records dolorosos, fixes i amargs bé un tresor valuós que permeten recrear vida. Es aquí on l’historiador personal que som tots i cada un de nosaltres ha de saber que els clixés que tant ens serveixen per sentir la nostra identitat, són també modificables amb nous coneixements i noves experiències. Que no s’han de rebutjar mai.

En definitiva: escoltem, però desconfiem també dels clixés, explicacions i models exactes i inamovibles que ens aporta la memòria. Sabem que són modificables en funció del present i els seus interessos i oportunitats i estiguem disposats a revisar tot el que calgui en funció d’aquest constant crear i recrear, recordar i construir que es la matèria mateixa  que conforma la vida.

Hi ha un  mal ús de la memòria quan aquesta es fixa i dogmàtica. I un bon ús quan apareix com a qüestionable i modificable.

Maria Dolors Renau

Psicòloga, escriptora i política

https://elcugatenc.cat/blogs/maria-dolors-renau/records-memoria#sthash.HufLenpU.pfeEI8rB.dpuf

Navegación en la entrada única

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: