gentcreativa

Historias de proyectos y experiencias que fomentan la innovación social, mediante emociones, cooperación y participación en un grupo.

Creences, creativitat

Us proposem un article de Dolors Renau

L’autora te experiencia en dirigir tallers d’escriptura creativa.

Publicat al Punt Diari, 2 octubre 2015

La vida individual i la vida social creixen i es desenvolupen de manera
estretament interrelacionada. Les nostres actituds, activitats i inclús els
sentiments que creiem mes intransferiblement individuals neixen
condicionats pels valors i creences pròpies de cada moment històric. I
encara que no es pot mesurar quin és el paper que juguen respecte al que
anomenem llibertat individual, coneixem bastant bé el paper del que són les
creences per a condicionar les nostres actituds enfront la vida. El terme
creences no es refereix, aquí, a la fe respecte al que no entenem, sinó a allò
que se’ns presenta com a natural, obvi i que impregna els nostres costums i
que funciona gairebé de manera inconscient. Els trets de naturalitat,
d’obvietat, ens permeten, d’una banda, sentir-nos còmodes i comunicats
amb el món en què vivim. Però alhora ofeguen tant la capacitat
d’interrogar-nos sobre els mecanismes de fons que el determinen, com
silencien bona part de la creativitat personal de la qual tots som capaços. Les
creences ocupen massa espai individual i comú. Els interrogants i la
creativitat, massa poc.
Vet aquí per què la creativitat artística ha estat
perseguida per les dictadures; ofegar la creativitat
equival a ofegar la llibertat, el gran perill per a tot
pensament únic i totalitari
Així i tot hi ha experiències, activitats –individuals i col·lectives– que
afavoreixen i eixamplen la consciència, estrenen espais interns i externs per
on poden circular noves maneres de viure i de viure’s; activitats que fan
vibrar d’una altra manera el món intern i la nostra vinculació a ell. Penso
sobretot en activitats creatives que fan emergir de l’interior més silenciat de
les persones riqueses desconegudes i intransferibles, originals i adormides,
que enriqueixen tant la seva subjectivitat i el sentiment de vàlua, poder i
llibertat com la vida pública quan el producte d’aquestes activitats és
compartit. L’activitat creativa trenca murs d’inseguretat i submissió als
discursos i atorga poder a la persona
Tothom és capaç de crear. Tant se val amb quin instrument es faci. Es pot
crear amb llana, amb paraules, en un teatre, amb una fotografia o dues
guitarres. La dificultat no rau en les potencialitats de les persones, sinó en
dos tipus de factors. Un és el model aclaparador que ens ha tramès la
història i que pot fàcilment desanimar sobre la pròpia vàlua. Aquest típic “jo
no en sé…” és la primera dificultat individual. La segona, col·lectiva, és la
manca d’estímul per a la creació. Apostar per la creació és apostar per la
llibertat i el creixement individual. L’experiència de crear quelcom nou
reforça no solament el sentiment de vàlua als propis ulls, sinó el d’una
estrenada llibertat. Vet aquí per què la creativitat artística ha estat
perseguida per les dictadures; ofegar la creativitat equival a ofegar la
llibertat, el gran perill per a tot pensament únic i totalitari.
Però justament, com més salvatge i depredador es mostra el sistema, més
necessitats estem d’obrir espais de consciència, de pensament i activitats
alliberadores. Fomentar, afavorir la creativitat en tots els seus aspectes és un
deure per a tota política que vulgui enfortir la ciutadania, la seva
responsabilitat en la vida col·lectiva i els subjectes humans lliures que la
componen. No sembla, en canvi, que aquesta sigui una prioritat a casa
nostra. Però, sabem el que estem perdent en menystenir no solament l’Art i
la Cultura consagrades sinó l’aprenentatge al desenvolupament de la
creativitat ja des de ben petits? No seria aquest un país millor si anéssim
deixant menys espai per a les creences i més per a la creació, per a
l’experiència d’una subjectivitat nova i variada? O haurem de continuar
evocant sempre el poema d’Espriu quan ens parla d’aquell nord enllà, on la
gent es desperta, lliure i feliç…

MARIA DOLORS RENAU

Navegación en la entrada única

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: